Ja hi som a Nepal, Katmandu (casa de fusta). Asia es molt magica i te un encant especial, hem conegut a molta gent, estem gaudint de tot (cultura, menjar, monuments..)
Aquestes imatges son del primer dia, ara comencarem un altra aventura.... per fi anirem a
l'orferinat.
En breu tindreu noticies nostres!!!
Hola xiques!!
ResponEliminaSabem de la vostra aventura per la nostra companya de l'assamblea dels Pobles de la Mar, Marieta :)
He pegat una ullada al vostre blog i veig que heu d'estar gaudint molt de tot el que aneu coneixent.
Gaudiu, gaudiu molt... Dels llocs, dels perfums, de les mirades, de la gent... Vos enveje moltíssim! Però és una enveja sana per l'oportunitat que teniu de caminar per aquells camins, de sentir l'aire d'aquells racons del món... i per damunt de tot, de tindre l'oportunitat de conèixer altra gent i la seua cultura. No deixeu d'omplir el vostre cor amb totes les sensacions que sigau capaces d'arreplegar.
Viviu!!!!!
Una abraçada ben forta i plena d'energia. María
Bon dia Marieta!
ResponEliminaEns fas un buit incapaç de omplir-lo ningú. La teua gosseta, Itaca, es porta millor, Isabel l'està educant. Has rebut una carta de la beca d'anglés.
Et desitgem que pases uns dies inolvidables y que siguen molt positius per a tu.
Amparo diu que e fiques mes en les fotos per a que pugam veure't.
Les teues admiradores numero uno: Tía Amparito, Amparo i Isabel! Et volem molt i estem contan els dies per al teu retorn (33)!
Me encanta!!. La comida parece deliciosa...¿muy picante?.
ResponEliminaLa bandera de Nepal siempre me ha gustado mucho, la verdad...¿os han contado el porqué de los símbolos en ella?
¿Qué tal la gente?¿amable?¿les entendeis algo, hablan inglés?
PD. Siento si no escribo en valencià (soy más cántabro que Revilla:), pero aunque lo entiendo perfectamente (hablado y escrito...Ohhh yeaaaa :D), no tengo aun nivel para escribir o hablar yo (vale, de vez en cuando alguna frase hecha...pero poco mas). Aun asi...a poc a poc...jo vull aprendre valencià!! :)