La història de les coses (títol original en anglès The Story of Stuff) és un documental web sobre el cicle de vida de béns i serveis.
El documental, posat en línia el 4 de desembre de 2007, està narrat per Annie Leonard, qui té un títol de grau del Barnard College i un títol de grau del Cornell University en ciutat i planejament regional. El documental està patrocinat per la Tides Foundation i la Funders Workgroup for Sustainable Production and Consumption, amb Free Range Studios per a produir el film.
D'acord amb el lloc, ja hi ha més de 3 milions de persones que van veure el documental. Ralph Nader es va referir al film com "un model de claredat i motivació".
Contingut
El documental de 20 minuts presenta una visió crítica de la societat consumista. Exposa les connexions entre un gran nombre de problemes socials i de l'ambient, i ens convoca a tots a crear un món més sostenible i just.
El documental es divideix en 7 capítols: Introduction (Introducció), Extraction (Extracció),Production (Producció), Distribution (Distribució), Consumption (Consum), Disposal (Residus) , i Another Way (Un altre camí).
El documental descriu la economia de materials, un sistema compost per extracció, producció, distribució, consum, i residus. Aquest sistema s'estén amb persones, el govern, i la corporació.
El seu punt de vista està fonamentat per diverses dades estadístiques. Algunes de les afirmacions són:
- "... més del 50% dels diners de l'impost federal estatunidenc ara és per a les forces armades, ..."
- "De les 100 economies més grans de la terra ara, 51 són corporacions."
- "Nosaltres [els EUA] tenim el 5% de la població del món però consumim 30% dels recursos del món i vam crear 30% de les escombraries del món."
- "80% dels boscos originals del planeta s'han perdut."
- "Solament en el Amazones, perdem 2000 arbres per minut."
- "Cadascun de nosaltres en els EUA rep més de 3000 avisos publicitaris per dia."
- "Cadascun de nosaltres en els Estats Units fa 4 1/2 lliures [ 2,04 kg ] d'escombraries per dia."
- "La dioxina és la substància més tòxica feta per l'home coneguda per la ciència. I els incineradores són la primera font de dioxina."
El documental també cita el que Victor Lebow va dir en 1955:
- "La nostra economia enormement productiva... demana que fem del consum la nostra forma de vida, que convertim la compra i ús dels béns en un ritual, que busquem la nostra satisfacció espiritual, la nostra satisfacció de l'ego, en consum... nosaltres necessitem coses consumides, cremades, reemplaçades i descartades a pas accelerat."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada